Us convidem a jugar!!
El joc esta situat al vestíbul principal de
l'escola.
Si veniu, gaudireu d'una bona estona llegint i
endevinant.
dimarts, 29 de novembre del 2016
dimecres, 23 de novembre del 2016
PROJECTE: Què necessita un planeta per a què hi hagi vida?
A principi de curs vam llegir les
cartes que havíem escrit durant l'estiu.
Alguns companys explicaven que havien sentit a les notícies informacions
sobre l'existència de vida al planeta Mart. Explicaven que potser hi havia
vida, cases... Què necessita un planeta
per a què hi hagi vida? Aquesta és la pregunta que ens va fer iniciar un
recorregut d'investigació a l'aula i que encara continua.
Hem descobert que un planeta
necessita una atmosfera per viure. Necessitem un filtre per a què els rajos
solars no ens cremin i aconseguir una temperatura agradable. Aquest filtre és
la nostra capa d'Ozó, part de l'atmosfera. A més, és molt important tenir un
tant per cent alt d'oxigen entre els seus gasos per tal que els éssers vius
puguin viure.
Aquests últims dies estem
treballant en fer una maqueta del planeta Terra juntament amb la seva atmosfera.
Utilitzarem una bola de porexpan de 25 cm de diàmetre, pals de broqueta i
cel·lofana. Per poder fer l'atmosfera a proporció, hem calculat la distància en
centímetres tenint en compte que el gruix de l'atmosfera real és de 10.000 Km per a un
planeta de 13.000 Km
de diàmetre. Gràcies als càlculs nostres i de les mestres sabem que la nostra
maqueta serà 520 vegades més petita que el planeta on vivim. Per tant
l'atmosfera de 10.000 Km
correspon a 19 cm
aproximadament.
Amb aquest recorregut d'investigació estem aprenent un munt de coses: llegir i treballar amb números molt grans, arrodonir, sumar, restar i dividir, fer la realitat més petita, cercar informació important, descartar informació no creïble, representar en pla, fer explicacions orals i escrites, fer descripcions... En definitiva, coses útils!
diumenge, 23 d’octubre del 2016
TREBALLEM EL DIÀLEG A CASTELLÀ
Arrel d'un còmic hem treballat la narració amb diàleg. Aquí en teniu una mostra:
El
perro que quería
jugar
Un día,
Paco decidió ir
a dar un
paseo a su
perro.
-Es el único día que mi
perro está tranquilo-dijo Paco
Pocholo se aburría y por
eso estaba tranquilo. El perro pensó:
"A ver
si encentro un
amigo para jugar..." En el camino, encontró un
amigo para jugar. Era
un gato. El perro quería jugar
con él pero
al gato le
daban miedo los
perros. El gato no quería jugar
con él. El perro
lo empezó a perseguir
y Paco exclamó:
-¡Ey
Pocholo ven!
El perro no le
escuchó. Se dirigió al gato y Pocholo le dijo:
-Ey espera, ¿quieres jugar?..... Pero, ¡ven! ¡Espera!- dijo
empezando a correr tras él.
- Me das
¡Miedo!- dijo el gato
A la carrera, Paco
le dijo
una y otra
vez a su mascota...
-¡Pocholo para! ¡Te
quedaras sin hueso!
-¡¡Ahhh!!-
gritaba el gato mientras intentaba subir al árbol para ponerse a salvo.
Paco estaba muy,
pero que muy enfadado porque se estaba enredando en el árbol con la propia correa
de su perro. Tan enfadado estaba que gritó:
-¡Pocholo! ¡Te quedaras
sin hueso! ¡Castigado!
El perro
se cansó de jugar, desenredó a su dueño y se fue para
casa castigado.
¡FIN!
dimecres, 5 d’octubre del 2016
INICI DE CURS
El 12 de
Setembre vam començar l'escola. Els nens i nenes musulmanes vam començar un dia
més tard ja que justament el primer dia de classe era la festa del Xai i no van
venir. Estem molt contents perquè hem canviat de cicle. Ens hem fet grans!
Abans érem del cicle dels mitjans i ara ho som dels grans juntament amb 5é i 6é.
La nostra
aula és nova per nosaltres. És l'antiga classe de religió i ara s'ha convertit
en l'espai de 4tA. Creiem que és més gran que la del curs anterior i a més té
una taula rodona, plantes i un moble de colors. Davant tenim un vestíbul molt
ampli on segur que farem moltes activitats amb l'altre quart.
La nostra
tutora és l'Herminia, la mateixa que vam tenir a 2n. Ens vam posar molt
contents quan la vam veure que ens esperava el primer dia. Ha canviat una mica,
ara ens dóna més canya que abans! Per la classe vindran dues mestres novas que
abans no coneixíem encara que són antigues a l'escola. Una es diu Ariadna i
l'altra Montse. També tenim amics nous. La Crina, la Mayline i l'Arnau. Venen
d'altres escoles properes a la nostra.
Hem començat una nova aventura. Esperem i desitgem aprendre molt i ser molt feliços!
dimecres, 6 d’abril del 2016
"GAUDÍ'R"
Les dues classes de 3er vam anar a visitar el Palau Güell.
Aquest palau no està al costat de l'escola, per tant vam haver d'agafar el transport públic ja que el palau està a Barcelona.
Després de parlar-ho a la classe vam investigar com podíem arribar fins al Palau Güell. Millor que anar caminant fins a Barcelona vam pensar que potser arribaríem abans si agafàvem l'autobús. Però que no valia agafar el bus de l'escola.
Vam anar en autobús de línia que ens va portar fins l'estació de ferrocarrils de Rubí, allà vam esperar al tren i cap a Barcelona. Llàstima que el tren no hi havia molt de lloc per seure, però va ser molt interessant.
Quan vam sortir del tren ens vam topar de ple amb les Rambles, veient la font de Canaletes, la Boqueria, la casa dels paraigües, un altre palau que es deia el palau de la Virreina i finalment ja gairebé al final de les Rambles ens vam desviar per arribar al palau Güell.
Va ser fantàstic, primer vam veure on guardaven els cavalls i els carruatges. Després vam voltar per dins del palau, visitant el menjador, la cuina i el que més ens va cridar l'atenció va ser la sala de ball, que era molt alta, fins i tot ens vam estirar al terra i vam gaudir d'una música relaxant mentre miràvem els diferents colors que reflectien la llum que penetrava pels vitralls i les formes estranyes.
Finalment vam visitar el terrat, en el que les xemeneies eren com gelats de diversos sabors i també vam poder gaudir de les vistes de Barcelona desde allà a
dalt.
Aquest palau no està al costat de l'escola, per tant vam haver d'agafar el transport públic ja que el palau està a Barcelona.
Després de parlar-ho a la classe vam investigar com podíem arribar fins al Palau Güell. Millor que anar caminant fins a Barcelona vam pensar que potser arribaríem abans si agafàvem l'autobús. Però que no valia agafar el bus de l'escola.
Vam anar en autobús de línia que ens va portar fins l'estació de ferrocarrils de Rubí, allà vam esperar al tren i cap a Barcelona. Llàstima que el tren no hi havia molt de lloc per seure, però va ser molt interessant.
Quan vam sortir del tren ens vam topar de ple amb les Rambles, veient la font de Canaletes, la Boqueria, la casa dels paraigües, un altre palau que es deia el palau de la Virreina i finalment ja gairebé al final de les Rambles ens vam desviar per arribar al palau Güell.Va ser fantàstic, primer vam veure on guardaven els cavalls i els carruatges. Després vam voltar per dins del palau, visitant el menjador, la cuina i el que més ens va cridar l'atenció va ser la sala de ball, que era molt alta, fins i tot ens vam estirar al terra i vam gaudir d'una música relaxant mentre miràvem els diferents colors que reflectien la llum que penetrava pels vitralls i les formes estranyes.
Finalment vam visitar el terrat, en el que les xemeneies eren com gelats de diversos sabors i també vam poder gaudir de les vistes de Barcelona desde allà a 
Els titellaires
La nostra classe va anar a la Sala a Rubí a veure una obre de teatre. Més ben dit una petita gran obra de teatre. Petita perquè els personatges eren titelles, però molt gran perquè ens va encantar, vam patir, vam riure i sobre tot vam gaudir d'aquesta mongetera màgica tan especial.
Quan vam tornar a l'escola, ens va agradar tant que nosaltres teníem ganes d'inventar-nos els nostres propis personatges i les nostres pròpies històries.
I així va ser com va començar la vida dels nostres nous amics durant un cap de setmana, ajudats per la familia.
Aquí tenim alguns dels nostres nous amics que ens han acompanyat explicant-nos com són, els seus gustos i aficions, quines històries han viscut. Però que això no hauria estat possible sense la gran imaginació dels seus creadors.
Quan vam tornar a l'escola, ens va agradar tant que nosaltres teníem ganes d'inventar-nos els nostres propis personatges i les nostres pròpies històries.
I així va ser com va començar la vida dels nostres nous amics durant un cap de setmana, ajudats per la familia.
Aquí tenim alguns dels nostres nous amics que ens han acompanyat explicant-nos com són, els seus gustos i aficions, quines històries han viscut. Però que això no hauria estat possible sense la gran imaginació dels seus creadors.
Com fer un donut sense menjar-t'ho?
Aquest any a la festa de Carnestoltes estava relacionada amb el menjar. Havíem de decidir que fer, i quan ho estàvem decidint gairebé era l'hora del pati, i clar ja teníem molta gana.
A molts de nosaltres se'ns va passar pel cap menjar-nos un donut.
Com que som molts nens i tenim cadascú diferents gustos, uns van pensar en el clàssic donut ensucrat, altres el de xocolata i nata, altres van pensar en el fabulós donut només de xocolata i alguns van recordar el famós donut que recorda als dibuixos de Los Simpson.
El secret per no menjar-t'ho era fent-ho de cartró i ben gran per ficar-nos dins. Tenint en compte quins ingredients faríem servir pel nostre donut i com subjectar-ho. Un cop tenint llest tot això ja ens podem ficar a dins del nostre donut, i ara sí que estem per menjar-se.
Bon profit!
A molts de nosaltres se'ns va passar pel cap menjar-nos un donut.
Com que som molts nens i tenim cadascú diferents gustos, uns van pensar en el clàssic donut ensucrat, altres el de xocolata i nata, altres van pensar en el fabulós donut només de xocolata i alguns van recordar el famós donut que recorda als dibuixos de Los Simpson.
El secret per no menjar-t'ho era fent-ho de cartró i ben gran per ficar-nos dins. Tenint en compte quins ingredients faríem servir pel nostre donut i com subjectar-ho. Un cop tenint llest tot això ja ens podem ficar a dins del nostre donut, i ara sí que estem per menjar-se.
Bon profit!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)