dimecres, 6 d’abril del 2016

"GAUDÍ'R"

Les dues classes de 3er vam anar a visitar el Palau Güell.
Aquest palau no està al costat de l'escola, per tant vam haver d'agafar el transport públic ja que el palau està a Barcelona.
Després de parlar-ho a la classe vam investigar com podíem arribar fins al Palau Güell. Millor que anar caminant fins a Barcelona vam pensar que potser arribaríem abans si agafàvem l'autobús. Però que no valia agafar el bus de l'escola.



Vam anar en autobús de línia que ens va portar fins l'estació de ferrocarrils de Rubí, allà vam esperar al tren i cap a Barcelona. Llàstima que el tren no hi havia molt de lloc per seure, però va ser molt interessant.
Quan vam sortir del tren ens vam topar de ple amb les Rambles, veient la font de Canaletes, la Boqueria, la casa dels paraigües, un altre palau que es deia el palau de la Virreina i finalment ja gairebé al final de les Rambles ens vam desviar per arribar al palau Güell.
Va ser fantàstic, primer vam veure on guardaven els cavalls i els carruatges. Després vam voltar per dins del palau, visitant el menjador, la cuina i el que més ens va cridar l'atenció va ser la sala de ball, que era molt alta, fins i tot ens vam estirar al terra i vam gaudir d'una música relaxant mentre miràvem els diferents colors que reflectien la llum que penetrava pels vitralls i les formes estranyes.
Finalment vam visitar el terrat, en el que les xemeneies eren com gelats de diversos sabors i també vam poder gaudir de les vistes de Barcelona desde allà a



























dalt.

Els titellaires

La nostra classe va anar a la Sala a Rubí a veure una obre de teatre. Més ben dit una petita gran obra de teatre. Petita perquè els personatges eren titelles, però molt gran perquè ens va encantar, vam patir, vam riure i sobre tot vam gaudir d'aquesta mongetera màgica tan especial.


Quan vam tornar a l'escola, ens va agradar tant que nosaltres teníem ganes d'inventar-nos els nostres propis personatges i les nostres pròpies històries.
I així va ser com va començar la vida dels nostres nous amics durant un cap de setmana, ajudats per la familia.
Aquí tenim alguns dels nostres nous amics que ens han acompanyat explicant-nos com són, els seus gustos i aficions, quines històries han viscut. Però que això no hauria estat possible sense la gran imaginació dels seus creadors.

























Com fer un donut sense menjar-t'ho?

Aquest any a la festa de Carnestoltes estava relacionada amb el menjar. Havíem de decidir que fer, i quan ho estàvem decidint gairebé era l'hora del pati, i clar ja teníem molta gana.



A molts de nosaltres se'ns va passar pel cap menjar-nos un donut.
Com que som molts nens i tenim cadascú diferents gustos, uns van pensar en el clàssic donut ensucrat, altres el de xocolata i nata, altres van pensar en el fabulós donut només de xocolata i alguns van recordar el famós donut que recorda als dibuixos de Los Simpson.






El secret per no menjar-t'ho era fent-ho de cartró i ben gran per ficar-nos dins. Tenint en compte quins ingredients faríem servir pel nostre donut i com subjectar-ho. Un cop tenint llest tot això ja ens podem ficar a dins del nostre donut, i ara sí que estem per menjar-se.
Bon profit!